València celebra el 25 aniversari de la declaració de la Llotja com a Patrimoni de la Humanitat

1-1-1

Dimarts que ve, 7 de desembre, es compleixen 25 anys de la declaració de la Llotja de València com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L’Ajuntament ha celebrat hui esta efemèride amb un acte institucional en el qual l’alcalde, Joan Ribó, ha subratllat el compromís del Govern municipal amb este edifici, cim del gòtic civil, i amb la recuperació i posada en valor del seu entorn. L’enteixinat del saló Consolat de Mar (o Cambra Daurada), on s’ha celebrat la commemoració, serà rehabilitat per l’Ajuntament, tal com ha subratllat l’alcalde.

“Fa falta vetllar, i en política, vetllar vol dir invertir, en el manteniment i posada en valor dels monuments que són responsabilitat municipal, en este cas La Llotja –ha explicat l’alcalde- preservant l’edifici i recuperant els tresors que conté, com es va fer amb el paviment gòtic de la torre fa un temps, i com farem ara amb l’enteixinat de la Cambra Daurada, que decora el sostre del Consolat de Mar. Amb la mateixa decisió que va portar als impulsors de la Llotja a fer possible este monument fa cinc segles”, ha afirmat.

La celebració del 25 aniversari de la declaració de la Llotja com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO obri pas a un programa d’activitats que inclou música, conferències, activitats escolars i intervencions arquitectòniques. L’alcalde ha participat en l’acte commemoratiu, acompanyat per la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Gloria Tello, així com diversos membres de la corporació. L’alcalde ha recordat el 7 desembre de 1995, quan el comité del Patrimoni Mundial de la UNESCO, reunit a la ciutat de Mèrida, a Mèxic, va decidir inscriure la Llotja de València en el Llibre del Patrimoni Mundial, “per considerar que era un exemple excepcional d’edifici civil del gòtic final, i que il·lustrava de manera espectacular la puixança de les grans ciutats mercantils del Mediterrani”. “Era un reconeixement just –ha afirmat l’alcalde- per al qual, sens dubte, és el més notori exemple d’un tipus constructiu, el de les llotges mercantils, que compartim amb altres ciutats de la que fou Corona d’Aragó”.

Des de llavors, i més de 500 anys després que la Llotja fora edificada, “València ha sabut afermar-se i fer un pas endavant quan ha fet falta –ha manifestat l’alcalde- com va fer per a aconseguir el reconeixement de la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat per a la Llotja, o, anys després, el reconeixement equivalent com a Patrimoni Immaterial Universal per a les Falles. Hem de congratular-nos tots dels reconeixements guanyats i mostrar-los orgullosos davant el món”, ha afirmat.

No obstant això, Ribó ha subratllat la necessitat de “no quedar-nos en els reconeixements, sinó que hi ha arremangar-se i treballar dia a dia per a guanyar-nos els honors rebuts”. “I per això –ha explicat- estem remodelant l’entorn de la Llotja per a alliberar-lo del trànsit i convertir-lo en un espai integrat amb la resta dels monuments (Sant Joan del Mercat, el Mercat Central, l’església de la Companyia) i amb la meravellosa trama històrica de carrers i cases que els envolta, per a convertir-lo en l’espai de gaudi col·lectiu que mereix, per a nosaltres i per a les persones que ens visiten. Sabent que hi ha reptes i dificultats, però superant-los amb diàleg i empenyiment”.

Programa d’actes

La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Gloria Tello, ha detallat el programa d’actes i activitats preparades per a la celebració d’este 25 aniversari. “Una celebració com la que ens convoca requeria la posada en marxa de tota una sèrie d’iniciatives, que estigueren d’acord amb l’esdeveniment”, ha subratllat, i ha explicat que les propostes preparades són de dos tipus: les de celebració de l’esdeveniment en si, i les dirigides a posar en valor el monument.

Respecte a les primeres, el programa de celebració començarà el dissabte 11, amb el concert extraordinari a càrrec de Capella de Ministrers, titulat “Bèsties i Profetes; Simbologia i Música a l’enteixinat del Consolat de la Mar”, una proposta basada en la recuperació de composicions vinculades a la figuració present en l’enteixinat de la Cambra Daurada de l’antiga Casa de la Ciutat (com el Iudicii Signum, de la Sibil·la Eritrea, en una versió del breviari de Martí I d’Aragó; o algunes cançons anònimes del Corpus Christi, escrites a València entre 1387 i 1392, dos d’elles amb referències a poesies trobadoresques, així com cançons associades amb el drama asumpcionista de la Catedral de València).

Els dies 13, 14 i 16 de desembre se celebrarà, en este mateix espai, un cicle de conferències que reunirà experts com Camila Mileto i Fernando Vegas, de la Universitat Politècnica de València, sobre “La llotja i el seu entorn”; Mercedes Gómez-Ferrer, de la Universitat de València, sobre “Els usos de la Llotja al llarg de la seua història” (el monument ha sigut, a més d’espai de canvi econòmic, casa de contractació, caserna militar, saló de balls, i fins i tot seu de les Corts Espanyoles en 1937); i Arturo Zaragozá, de l’Acadèmia de San Carlos, sobre “El sostre de la Sala Daurada de la Casa de la Ciutat. Context i derivacions”.

La regidora Tello ha anunciat que des de l’Ajuntament s’està treballant també en l’elaboració d’una ‘Maleta didàctica’ dirigida a alumnat de Primària i Secundària, sobre l’origen de l’edifici, i la història medieval valenciana. I així mateix, es presentarà el llibre d’homenatge al centenari “La cambra Daurada: un univers d’imatges del Segle XV valencià en la Llotja dels Mercaders”. Es tracta d’una publicació ‘coffee table book’, és a dir, un llibre de format especial, amb imatges d’alta qualitat que mostren tota la fastuositat de l’enteixinat de l’edifici.

A més, en el context de la commemoració del 25 aniversari, s’han realitzat també dos audiovisuals dedicats, respectivament, a la Llotja en el seu conjunt i a l’enteixinat del saló alt. I, finalment, s’ha elaborat una campanya de difusió, amb cartells i elements en format de reclam, per a donar a conéixer i fer partícip la ciutadania de la celebració.

“Una obra bella i costosa”

Quant a les iniciatives sobre el monument en si, la regidora ha assenyalat el projecte sobre l’enteixinat original de la Cambra Daurada, un dels conjunts de fusta tallada d’època gòtica més importants de la Corona d’Aragó, que va ser traslladat fa un segle aproximadament gràcies a l’esforç de l’acadèmic i arxiver Luis Tramoyeres i de l’escultor José Aixa, la qual cosa va assegurar la seua preservació. “Es tracta d’una obra de singular bellesa, una peça artística sense parangó a la ciutat, que van encarregar els Jurats “de talla, or i de pintura” al mestre Joan del Poyo, una obra “bella i costosa”, que va ser executada entre 1418 i 1426.

Per a posar en valor l’enteixinat, ha explicat Gloria Tello, fa falta un projecte d’intervenció que determine el seu estat de conservació. “I per a això, el punt de partida és la realització d’un alçament fotogramètric que ja està en procés d’elaboració”, ha anunciat la regidora, qui ha afegit que “a partir de la restitució fotogramètrica, es disposarà d’una sòlida base d’anàlisi, que podrà definir un pla d’actuació, que desenvoluparem al llarg dels anys pròxims”.

Esta iniciativa suposa una nova fita en la sèrie d’accions de diferent caràcter que la Regidoria de Cultura ha dut a terme en els últims anys sobre el monument per a millorar el seu estat i la seua projecció (entre ells, la dotació d’un sistema anti-incendi i ampliació de les càmeres de vigilància; la restauració del paviment gòtic de la primera planta de la torre; o un estudi de conservació preventiva del monument encarregat al doctor arquitecte Javier Benlloch, professor de la UPV).

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies