ActualidadCulturaEn Valencià

El Museu de Belles Arts de València incorpora quatre bodegons de Félix Lorente a la col·lecció permanent

El Museu de Belles Arts de València ha incorporat a la col·lecció permanent els quatre bodegons de Félix Lorente (1712-1787), pintor valencià de qui el Museu no tenia cap obra.

A partir de hui ja es poden contemplar en l’accés a la sala 18 de la primera planta, dedicada a l’Academicisme i el Romanticisme, els bodegons adquirits fa poc per la Generalitat i que van signats per l’autor: ‘Bodegó amb melons d’alger’, ‘Bodegó amb raïm’, ‘Bodegó amb magrana, coloms i escopeta’ i ‘Bodegó amb taronges, escopeta i ocells’.

Félix Lorente va ser un pintor acadèmic de la generació de Josep i Ignasi Vergara i de José Camarón Bonanat, que va saber sintetitzar l’herència de l’extraordinària escola bodegonista valenciana del segle XVII i la va reconduir cap al mitjà acadèmic d’estil tardobarroc.

Les peces adquirides permeten entendre l’evolució del bodegó valencià des de Yepes i March (ambdós pintors del segle XVII), als artificis de Vitoria, i als bodegons i pintura de flors del segle XVIII.

Aquests quatre bodegons corresponen a la millor producció d’aquest pintor localitzats fins a la data tant per la seua senzillesa compositiva en disposar els elements com per la qualitat pictòrica i la versemblança dels objectes que remarquen la carnositat de les fruites, la brillantor dels metalls o la suavitat de les plomes.

El director del Museu de Belles Arts, Pablo González Tornel, ha subratllat que «els quatre bodegons de Lorente són el resultat de la riquíssima tradició autòctona en la pintura de naturaleses mortes i permeten acréixer la col·lecció de pintura de gènere del Museu». Igualment, ha assenyalat que «Lorente, a pesar de ser poc conegut en l’actualitat, va ser un magnífic i molt polifacètic artista que va protagonitzar la decoració de l’església de Sant Andreu al costat del palau del Marqués d’Aigües». Aquesta incorporació a la col·lecció permanent suposa, segons el seu director, «la recuperació d’una figura capital del barroc valencià que ajudarà a entendre millor l’evolució de les arts en el segle XVIII».

Félix Lorente (València, 1712 – 1787) degué assistir a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Bárbara (1754) i a la de Sant Carles (1768) i es va formar amb el també pintor valencià Evarist Muñoz en la pintura religiosa i d’història, encara que ha transcendit més com a bodegonista. Les seues composicions són senzilles, disposades sobre paisatges irreals o en interiors, preferentment sobre estants tal com ocorre en les obres adquirides per al Museu de Belles Arts.

About Author