ActualidadCulturaEn Valencià

Altea ret homenatge a E. Schlotter en el centenari del seu naixement

L’Ajuntament d’Altea, família i amics de E. Schlotter, es van reunir en els jardins de Villa Gadea per a retre-li homenatge el dia que compliria 100 anys. Un senzill, però emotiu, acte recordava el pintor alemany, establert a Altea recordant la seua vida, obra i totes les paraules boniques que va dedicar al què considerava el seu poble.

Organitzat per la regidoria de Cultura, regida per Aurora Serrat, els parlaments tenien lloc al costat del bust de l’artista, creat pel seu propi pare i que dóna nom als Jardins de Vila Gadea E. Schlotter. L’edil conduïa l’acte i era la primera a dedicar unes boniques paraules a l’artista, recordant la seua infància, joventut i maduresa. «L’estiu de 1954, de viatge a Andalusia, coneixia Altea; una vila mediterrània de la qual ell deia, -Altea era el lloc que em va regalar el que els vels impenetrables de la meua pàtria ocultaven, llum i forma. Quin regal! Em vaig enamorar d’Altea i vaig erigir el meu niu a l’antic mur de la ciutat, enmig de tanta humanitat-«; recordava Serrat, que apuntava que «en els més de 50 anys de treball que el professor Schlotter va dur a terme a Altea, va néixer la major part de la seua obra».

Aurora Serrat tancava la seua intervenció anunciant l’exposició que el proper dia 8 de juny s’inaugurarà a la seu de la Fundació organitzada amb motiu d’esta efemèride i de la qual podran gaudir els amants de la pintura fins al març del pròxim any.

Després del parlament de la regidora seguia la intervenció d’una emocionada filla i presidenta d’honor de la Fundació E. Schlotter amb seu a Altea. Sibylle Schorlemmer Schlotter, agraïa a l’Ajuntament l’homenatge i també la presència dels amics de l’artista.

En paraules de Sibylle, «som aquí davant del bust que va treballar el meu avi, Heinrich Schlotter, del seu fill en 1964. Desitge recordar també a la meua mare, Dorotea, la gran dona que va acompanyar al meu pare durant 50 anys, els qui en 1956 van comprar una humil casa a Cap Negret i dos anys més tard van venir els meus avis i el meu avi, també com a artista escultor va dibuixar en estos jardins moltes obres. El meu pare el 1980 va portar als seus alumnes de la universitat de Maguncia i van pintar aquí baix els arbres d’estos jardins, el que demostra que estos jardins sempre van ser especials per al meu pare».

I l’acte concloïa amb la lectura, per part de Manuel Bonastre, d’un text de la historiadora Pilar Escanero i la música en directe del guitarrista Thierry Fouet.

About Author