València s’adhereix a la Xarxa de Ciutats Lliures de Trànsit de Dones, Xiquets i Xiquetes

EL Ple de l’ajuntament ha aprovat hui l’adhesió de València a la Xarxa de Ciutats Lliures del Tràfic de Dones, Xiquets i Xiquetes dedicades a la Prostitució després de l’aprovació d’una moció defensada pels regidors Lucia Beamud, d’Igualtat i Polítiques Inclusives, i Aarón Cano, de protecció Ciutadana. Amb l’aprovació de la moció, València se suma a la xarxa de ciutats d’Espanya i Portugal en contra del tràfic sexual.

 

La proposta defensa la necessitat de lluitar des de tots els àmbits, inclòs el local, contra el trànsit i l’explotació sexual de dones i menors. «Es tracta del segon major comerç il·legal del món, per darrere de la venda d’armes i per davant del tràfic d’estupefaents», ha indicat Beamud. Esta moció definix la prostitució com una forma d’explotació que ha de ser abolida i no una professió que cal reglamentar, perquè «legitima les relacions patriarcals i implica acceptar un model de relacions asimètriques entre homes i dones on estes es troben subordinades i dominades».

 

En l’Hemicicle es trobava una representació del Front Abolicionista, a la qual s’ha dirigit la regidora Lucia Beamud abans d’iniciar la defensa d’esta moció, que ha compartit amb el regidor de Protecció Ciutadana, Aarón Cano. Solament els representants de Vox han votat en contra de la proposta.

 

El text argumenta que «si convertim la prostitució en una professió com una altra qualsevol, tindrem una societat on a les xiques se’ls ofereix com a eixida laboral la venda del seu cos, i es fa arribar als xics el missatge que poden usar-les com a objectes, comprant el seu cos amb diners per al seu gaudi sexual. Si es regula la prostitució, educar en la igualtat a la nostra ciutat serà impossible».

 

En esta moció es considera la prostitució «un problema que afecta als drets humans, els de tota persona a no ser abusada ni utilitzada sexualment, ni de forma gratuïta, ni a canvi de cap compensació econòmica. Per este motiu el focus hem de dirigir-lo a les persones que demanden. «Hi ha tràfic de dones, xiquetes i xiquets perquè hi ha prostitució».

 

Els municipis que se sumen a la xarxa es comprometen, segons el Moviment Democràtic de Dones que la impulsa, a realitzar una campanya periòdica per a sensibilitzar i convèncer a la població que la prostitució és igual a violència de gènere i explotació de les dones. Exigiran al Govern central una normativa que penalitze als homes que compren a les dones, i que en cap cas anirà contra les dones prostituïdes. I, entre altres coses, apostaran per una intervenció preventiva en les causes de la prostitució encaminada a eradicar la precarietat del mercat laboral i les condicions d’explotació».

 

En la moció es recorda que l’Ajuntament ja té un treball en aquesta línia, com el Protocol d’intervenció amb víctimes de tràfic per a l’explotació sexual a la ciutat de València que es va aprovar en la JGL el 22 de setembre de l’any 2017.

 

SALUT MENTAL

 

El Ple ha aprovat per unanimitat una proposta d’acord presentada pel regidor Emiliano García Domene perquè es constituïsca una taula de treball per a tractar la prevenció del suïcidi i els problemes de les persones amb algun tipus de malaltia mental. Esta proposta ha fet decaure la moció subscrita conjuntament pel portaveu Fernando Giner Grima i el regidor Javier Copoví, del Grup Ciutadans, sobre actuacions en matèria de salut mental i prevenció del suïcidi a través d’iniciatives com «crear departaments específics sobre salut mental en els Centres Municipals de Serveis Socials per al desenvolupament de plans específics de prevenció i assessorament».

 

En el cos de la moció s’assenyala que «el col·lectiu de les persones amb problemes de salut mental registra la major taxa d’exclusió en la nostra societat. Són els eterns oblidats per les institucions públiques i es vulneren de manera sistemàtica els seus drets fonamentals». Igualment s’afirma que este col·lectiu representa més del 3% de la població adulta, amb l’estimació que un de cada quatre ciutadans desenvoluparà un problema de salut mental al llarg de la seua vida. «Els trastorns mentals suposen la segona causa més important de discapacitat amb el 19,6% i el 90% dels casos de suïcidi a Espanya».

 

Una segona proposada d’acord planteja «elaborar una campanya de conscienciació, sensibilització, informació, promoció de la salut mental i eradicació dels estigmes socials comptant amb les diferents associacions de persones amb problemes de salut mental i familiars fomentant amb ells convenis de col·laboració». També es reclama el desenvolupament i implementació de recursos i mesures d’inserció soci-laboral i «la implementació de Programes específics per a Sensibilitzar a l’opinió pública, difondre coneixement sobre la prevenció del suïcidi i desenvolupar continguts i activitats de prevenció».

 

Totes les intervencions han posat de manifest que el de la salut mental, i la seua estreta i innegable relació amb el suïcidi, és un problema d’emergència social davant el qual ningú ha de romandre indiferent. En la seua intervenció, no obstant això, el regidor de Sanitat, Emiliano García, ha assenyalat que no estava prevista la creació de departaments de salut mental dins de les competències municipals i ha proposat la creació d’eixa taula de treball per a abordar la problemàtica de les persones amb problemes de salut mental i les possibilitats d’escometre iniciatives de prevenció del suïcidi.

 

 

 

CONVIVÈNCIA EN EL CABANYAL

 

L’equip de govern emanat del Pacte del Rialto s’ha compromès a treballar «com ho ha fet fins ara, en tota la façana marítima, i amb especial intensitat en el barri del Cabanyal, per a aconseguir que els nivells de convivència i la regeneració integral siguen els mateixos que en la resta de la ciutat». Ho ha fet com a proposta alternativa a una moció subscrita per tots els regidors i regidores del Grup Ciutadans sobre la regeneració i els problemes de convivència en este barri de la ciutat.

 

El debat ha estat precedit per una intervenció d’una representant del col·lectiu veïnal Zero Incívics, que ha parlat d’«amenaces, ocupació de l’espai públic, saraus fins a altes hores de la matinada, assetjament als vianants, oferiment de droga al carrer, actitud amenaçadora per part de menors o utilització de menors en activitats il·lícites, magatzems il·legals de ferralla o baralles de galls».

 

A continuació, Narciso Estellés, de Ciutadans, ha demanat a l’equip de govern que parle i negocie amb els veïns, mentre que el seu company Fernando Giner ha demanat «que es pose més diners en el Cabanyal». Per part del Partit Popular, a través de Carlos Mundina, s’ha demanat que es pose en marxa un «Pla integral de regeneració del Cabanyal».

 

Per part del Govern del Rialto, tant Aarón Cano com Isabel Lozano han defensat que «este govern ha estat treballant intensament per a revertir una situació d’abandó que ve de molts anys arrere. Cano ha dit que «la situació ha millorat des de 2015, però és un problema social molt arrelat que costa resoldre, i no solament es resol amb inversions socials».

 

Isabel Lozano, per part seua, ha assenyalat que «mai hi ha hagut tants recursos per al Cabanyal, S’està actuant de moltes i diferents maneres i tot eixe treball es visibilitzarà en estos quatre anys».

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies